ja estem. Tot acabat. Ja no podem fer res per canviar els nostres destins notoris (de notes, no de notorietat) i la tranquilitat intenta tornar a apoderar-se  mica en mica del meu cervell. Quina calma, quina tranquilitat. Una platja i molta gent, una piscina i quatre gats. Què millor. Res millor. Tot i res, tranquil·lament, el que sigui, serà i ja no ho podem canviar. No hem de decidir ni actuar. Després de 9 mesos d'haver-ho de fer tot sempre. De fer-ho, quasi tot, quasi sempre. I ara res. O tot.

 

 

Reflexió, relax, pilot automàtic, muñeca chochona y perrito piloto...